Un projecte clar per Mataró

Des de fa algunes setmanes va saltar, via xarxes socials, la remor d’una possible fusió entre dos dels clubs de la ciutat de Mataró, l’Associació Esportiva Boet Mataró i la Unió Esportiva Mataró.

Fruit del debat que s’ha generat, també en les xarxes, en les últimes hores vull donar la meva visió del tema. Provablement hi haurà qui no estarà d'acord amb la meva visió però és la meva i no és més que una opinió més sense ànim d'encendre cap foc per enlloc, més aviat el contrari, simplement posar una mica de llum després d'uns dies de comunicats i declaracions d'uns i altres.

Estic a Mataró des de l’any 2000, això vol dir que porto entrenant en aquesta ciutat i vivint uns 20 anys, crec que temps suficient per poder tenir una visió clara del que hi ha i del que hi ha hagut en aquesta ciutat durant la meva estància però també abans d’arribar a ella.

He treballat en totes dues entitats. Vaig fer-ho durant 11 temporades a la UEM fins que vaig arribar a Boet al 2013, en el moment en què es va iniciar aquella petita revolució que ha portat el club fins a cotes mai assolides. Van ser 4 temporades en què es va fer una gran feina per “modernitzar” el club en tots els sentits i on es va fer un salt de qualitat que ha portat el club fins a l’actual situació. Moltes persones implicades en aquell projecte van fer-ho possible. Després d’aquelles 4 temporades vaig tornar a la UEM, on segueixo treballant a dia d’avui.

Com deia, penso que tinc una visió vàlida del que pot significar un projecte com el que ens ocupa i per això escriuré la meva opinió més enllà del que pugui pensar qui vulgui. Això no es tracta d’anar a favor o en contra de ningú sinó d’intentar ser coherent amb el meu pensament i fer un exercici de realitat després de tants anys en el bàsquet d’aquesta ciutat.

“Una ciutat com Mataró hauria de tenir els seus primers equips de bàsquet al més alt nivell”. Aquesta afirmació l’he sentit en infinitat d’ocasions i, fins i tot jo mateix l’he feta molts cops, és correcta, però, de què depèn que això sigui possible?

Tenim dos clubs que són els que tenen més equips federats a Catalunya amb uns 38-40 equips per entitat. Això vol dir que són dos monstres amb un volum enorme. Equips de formació en totes les categories possibles entre totes dues entitats però a dia d’avui encara tenim un club que pot tenir els seus equips “A” a preferent mentre que l’altre encara li queden un parell de temporades per poder aconseguir-ho.

A les xarxes he llegit que la filosofia hauria de ser que tothom que vulgui pugui jugar i que això només és així a Boet. ERRONI, aquesta afirmació, per molt que es repeteixi no és certa. És evident que a tots dos clubs hi han equips amb molt de nivell per poder competir a les categories de més nivell però també equips més “socials” que competeixen en altres nivells (B, C, etc.). Aquesta és la realitat a dia d’avui agradi més o menys a qui es dedica a intentar desacreditar un club o l’altre (i n’hi ha per totes dues bandes).

Si parlem d’equips sèniors, o de primers equips, tenim diversitat amb un equip femení a LF2 (Boet) i un altre a Copa Catalunya (UEM) i dos masculins a lliga EBA (Boet i UEM).

La meva pregunta és: amb aquest volum i aquests equips al nivell que estan la solució és una fusió total entre tots dos clubs per crear un altre monstre de 80 equips?

Queda una altre de les parts implicades en aquest projecte com és l’Ajuntament de la ciutat. Si l’Ajuntament realment creu en un projecte com aquest (cosa que jo no tinc tant clara donat que no hem vist cap mena de comunicació al respecte) hauria de fer un pas endavant, encara que no ha demostrat aquest interès en tots els anys que porto vivint en aquesta ciutat. Només hem de veure l’estat en el que es troben les instal·lacions esportives de la ciutat. Els pavellons tenen un manteniment lamentable (els vestuaris del Josep Mora estan d’origen).

La pregunta que jo faria a les dues entitats i l’Ajuntament és: quin és l’objectiu que es busca amb aquest possible acord?

Tenim l’exemple d’una mena de fusió en aquesta ciutat (Mataró Bàsquet) que no va funcionar en el seu moment. Per tant, potser, la solució no passaria per una fusió sinó per la creació d’un nou club amb dos equips sèniors professionals (masculí i femení) que siguin independents dels dos ja existents. A partir d’aquí s’hauria de crear una junta directiva amb les persones més indicades per dur a terme el projecte però a banda dels altres dos clubs. D’aquesta manera tant Boet Mataró com UEM continuarien amb la seva gran tasca amb els equips de formació i amb la possibilitat d’arribar a acords amb el nou club pels quals els jugadors i jugadores sortits dels equips d’ambdues entitats tinguessin preferència per poder arribar a aquests equips professionals de la ciutat si tinguessin el nivell adequat.

Sota el meu punt de vista aquesta seria la manera més lògica d’intentar fer un gran projecte de bàsquet per a la ciutat de Mataró. No veig cap sentit en formar un gran club amb 80 equips.

Hi ha una altre part que es absolutament indispensable per poder dur a terme un projecte d’aquest abast, que és la part econòmica. Realment és possible aconseguir aquest recolzament econòmic en una ciutat on sempre hi ha hagut manca de suport al bàsquet de la ciutat per part de les institucions i les grans empreses de la ciutat?

Autor: Maresme Film Commission

Tot i això seria bo tenir clar el projecte i saber qui o quins serien els caps visibles d’aquest projecte a més de quines serien les persones que comandarien tota la feina que s’ha de fer per poder dur a terme un projecte així amb èxit.

Per tant no és qüestió de si uns volen una cosa i uns altres una altre, és qüestió de tenir clar quin és el projecte i arribar a un acord per tal de poder-lo dur a terme. Penso que tots volem el millor per a la ciutat, encara que hi hagi qui només carrega contra l’altre, només s’ha de saber escoltar a totes les parts. Les coses no es poden imposar, s’ha de debatre i s’ha de ser capaç de veure les coses positives i negatives d’uns i dels altres amb respecte.

Després de llegir els dos comunicats entenc que hi ha un que dona les converses per trencades i l’altre que està obert a parlar en “altres termes”. La resta invenció de la gent que te ganes de que hi hagi mala maror entre tots dos clubs, i això no és nou en aquesta ciutat. Sempre hem d’estar mirant l’altre en comptes de fer cadascun la seva? Ningú es millor per fer les coses d’una manera o una altre, cadascun treballa com creu que ho ha de fer per aconseguir els objectius marcats a començament de temporada.

Salut i bàsquet!!!